Back

Jo no estimo la mort,
Ni el seu pas tan glaçat,
No la vull per a avui,
Ni tampoc com a record;
Que m'agrada el batec
D'aquell cor que, lluitant,
Dóna vida a la mort
A què l'han condemnat.

I si canto trist
és perquè no puc
Oblidar la mort
D'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant,
Perquè sé que han callat
Tantes boques, tants clams,
Dient la veritat;
Que jo m'estimo el cant
De la gent del carrer
Amb la força dels mots
Arrelats en la raó.

I si canto trist
és per recordar
Que no és així
Des de fa tants anys

Lluís Llach a Salvador Puig Antich.

Celda 443.
Asesinado 2/3/1974. Garrote vil.

Ni oblit ni perdó.
#poesia #Anarquia