Recent searches
Search options
Administered by:
#opeth
3 posts2 participants0 posts today
https://www.youtube.com/playlist?list=PLSBWvYm8t6uY4Rg1Fm9V1EiZ76s_aHEju #opeth
opeth is pushing metal into jazz territory here
Weekend off... Friday listening 
#opeth #lastwillandtestament #newalbumrelease
Ich habe #Opeth in den letzten Jahren ja ein bisschen aus den Augen verloren. Der typische Wechsel zwischen Growling und cleanem Gesang hat mir doch sehr gefehlt. Und jetzt hat ein Freund mir "The Last Will & Testament" vorgespielt - und was soll ich das sagen? Es ist wohl das beste Opeth-Album und eines der besten #ProgMetal-Werke aller Zeiten. Was für ein Hammer.
Just he passat una grandíssima estona escoltant el Ghost Reveries d' #Opeth i m'ha donat per posar el 2on single que Dream Theater va treure fa uns dies per avançar el nou disc...
... I tot el principi de la cançó, i seccions de pel mig estan anem a dir íntimament inspirades per l'Opeth d'aquella època. Que està bé que hi connectin perquè avui dia Dream Theater està faltíssim d'inspiració, i com a mostra un botó: aquest segon single millora el primer, que no podia ser una cançó més genèrica i menys "progressiva".
Doncs ja li he donat un parell de voltes al darrer disc d'#Opeth, The Last Will and Testament, i de moment en diria que està OK, però no més que això.
Tornen les veus guturals i seccions de metall més dur, si. La tècnica vocal s'incorpora al repertori de tècniques que Åkerfeldt domina i fa servir amb mestria, amb les que va transmetent els diferents personatges de la història del disc.
Totes les cançons excepte la darrera tenen de títol simplement el nombre de cançó, i la veritat és una mica premonitori: aquesta darrera és la més memorable. La resta? Hi ha trossos bons, però passen de llarg. Fins i tot quan el grup era una màquina de riffs interessants es permetia de revisitar temes per fer-los progressar. En aquest disc els riffs no progressen: salten de tema. Fins i tot com a banda sonora de la història, la música no subratlla temes...
El resum és que és un disc de moments bons que queden oblidats en un llit no tant interessant.
El disc anterior, In Cauda Venenum, tenia més idees interessants i es donava més espai per explorar-les. Com a mínim és realment progressiu, que ja és més del que es pot dir dels turres de Dream Theater 
Have no doubt, this is an unjust universe.
My CDs suffered a terrible accident while they were in storage.
Black Sabbath's Forbidden survived just fine, but Opeth's Still Life was destroyed.