Buenos días de domingo! #Nosoyyo2081, mi última novela, es ciencia ficción distópica. Si te gusta el género y conoces mi estilo, seguro que te gusta. ¿Te animas y me cuentas?

SINOPSIS

Año 2081. La gente vive segura, pero distanciada, y el mundo disfruta de una paz engañosa. Kalevi es el hijo del archiduque de Neo Svitihiod, una de las regiones-países más seguras que existen. Su padre espera que lo suceda cuando llegue el momento, pero para eso ha de casarse y tener descendencia. Sin embargo, Kalevi oculta un secreto cuya revelación no solo podría obstaculizar su ascenso, sino también acabar con el cariño de la persona que ama.

Podéis encontrar la historia en formato físico en:

➤ https://letrareditorial.es/producto/no-soy-yo-2081

Y en vuestra librería habitual.

#cifi
#cyberpunk

#nosoyyo2081, mi última novela, es ciencia ficción distópica. Si te gusta el género y conoces mi estilo, seguro que te gusta. ¿Te animas y me cuentas?

SINOPSIS

Año 2081. La gente vive segura, pero distanciada, y el mundo disfruta de una paz engañosa. Kalevi es el hijo del archiduque de Neo Svitihiod, una de las regiones-países más seguras que existen. Su padre espera que lo suceda cuando llegue el momento, pero para eso ha de casarse y tener descendencia. Sin embargo, Kalevi oculta un secreto cuya revelación no solo podría obstaculizar su ascenso, sino también acabar con el cariño de la persona que ama.

Podéis encontrar la historia en formato físico en:

➤ https://letrareditorial.es/producto/no-soy-yo-2081

Y en tu librería habitual

#cifi
#cyberpunk

#nosoyyo2081, mi última novela, es ciencia ficción distópica. Si te gusta el género y conoces mi estilo, seguro que te gusta. ¿Te animas y me cuentas?

SINOPSIS

Año 2081. La gente vive segura, pero distanciada, y el mundo disfruta de una paz engañosa. Kalevi es el hijo del archiduque de Neo Svitihiod, una de las regiones-países más seguras que existen. Su padre espera que lo suceda cuando llegue el momento, pero para eso ha de casarse y tener descendencia. Sin embargo, Kalevi oculta un secreto cuya revelación no solo podría obstaculizar su ascenso, sino también acabar con el cariño de la persona que ama.

Podéis encontrar la historia en formato físico en:

➤ https://letrareditorial.es/producto/no-soy-yo-2081

Y en tu librería habitual

#cifi
#cyberpunk

Una idea interessant aquesta des enllaços universals: https://books2read.com/imaginantfuturs

Però, una cosa amb sa que no me puc fer entendre és que es control ha de tornar a ses nostres webs (i que penalitzen ses xarxes privatives, clar).

Bé, res, «Imaginant futurs», es segon aplec des meus relats de ciència-ficció, hauria de ser per tot...

"La gruta de los ciervos danzarines" es un relato corto de Clifford D. Simak. Fue ganador de los premios Hugo, Nebula, Analog y Locus en 1981. Recuerda mucho a la peli "El hombre de la Tierra" (2007) y tiene como protagonista a un vasco
#cifi #cienciaficcion
https://tercerafundacion.net/biblioteca/ver/contenido/18470

Muchas gracias a los que el otro día recomendasteis cómo empezar con la saga Vorkósigan.
Hacia tiempo que había hablado de él Alberto García, de "Verne y Wells", pero gracias a vosotros me animé a timarlo en préstamo de ebiblio, y me está encantando.

Ahir al vespre vaig anar a una xerrada molt interessant a l'#Ateneu (el del Palomar), sobre la #CiènciaFicció.

Es va fer molt curta, i ja van dir que bé, no era un taller si no una pinzellada dins els actes de l'aniversari de l'ateneu, però acabar demanant MÉS, perquè no hi cap tot en una estona.

Van fer una introducció sobre el gènere, sobre com van ser forces autores les que l'inicien (si, des de Shelley amb Frankenstein), però que o bé eren obligades a firmar amb el nom del marit per publicar o bé simplement eren relegades a "novel·la femenina", sense especificar més.

De la invisibilització es va passar al menyspreu, a "és un estil menor, per dones i/o canalla".

Vam debatre com al bloc soviètic això es va revertir en certa mesura abans: mentre a occident la ciència ficció encara era un estil menor, a la URSS va passar a ser ben considerada molt abans, amb categoria d'estil intel·lectual. Es clar, sempre que seguís els designis del partit.

Amb el temps les forces hegemòniques van fer l'abraçada de l'ós que acostumen: per una banda hi havia capital a extreure, per l'altre això de fer imaginaris era perillós, així que es va incorporar ja com a gènere de "ple dret".

Vam repassar autoris de les perifèries per fugir una mica dels senyors famosos, i vam acabar el taller amb una lectura interpretada del relat "Els qui se’n van d’Omelas" d'Ursula K. Le Guin, amb una mica de debat.

#presentacion #presentacio

¡Hola! ¿Cómo estáis?

Estoy aquí no sé muy bien por qué. Hace un tiempo me pregunté que quería de las redes sociales y he llegado a la conclusión que no quiero nada, que quiero que vuelvan los blogs y los foros. Por eso estamos aquí, supongo. Hace unos meses hablaba de esa Internet de hace unos años en la que más bien investigabas, en la que ibas picando piedra hasta encontrar una veta de oro, y no esa profusión de contenido que el algoritmo nos hace tragar como si tuviéramos un embudo en el cerebro.

Así que supongo que aquí vengo a buscar cosas que no sabía que quería encontrar mientras busco otras cosas que jamás llegaré a encontrar porque me he entretenido con las primeras . (pequeño homenaje a Bolsón)

En fin, que què m'agrada? M'agrada molt llegir (però últimament llegeixo tirant a poc, el cap no m'acaba de deixar), m'agraden molt els videojocs i els jocs de taula i de rol, les pelis, les series... La narrativa en general, en qualsevol de les seves formes. Soc molt fan de la ciència ficció, el terror i la fantastia.

M'agrada l'art en general, anar a la muntanya, sóc anarquista, treballo explicant històries en múltiples formes, sento curiositat per la vida i per la gent que té interessos forts: si m'ho expliques amb passió escoltaré gairebé qualsevol cosa.

Bastant de l'assamblearisme i el DIY (tot i que ambdues coses admeto que son cansades).

M'encanta discutir i debatre i (malauradament) també m'agrada tenir raó, però sempre ha sigut millor quan he escoltat i he deixat que el meu pensament es modulés. Tot i així, prefereixo parlar en persona. Ja m'he cansat de discutir a través de les pantalles.

Espero que ens trobem per aquÍ!

Preparant el programa especial de Ràdio @calafou
en motiu del Hackeja La Terra.

El dissabte 3 de juny de 10h a 13h.

Esperem tenir l'stream a punt a radio.calafou.org

Si alguna persona vol enviar un àudio explicant un conte feréstec o llegint un fragment d'alguna utopia literària o compartint alguna reflexió sobre la ficció especulativa l'inclourem al programa.

Podeu enviar-nos arxius ie textos a :

hackejalaterra@riseup.net

#radio
#futurotopies
#hackejalaterra
#cifi

Se aceptan relatos en castellano, català, inglés y francés...

¡Hasta el 21 de marzo de 2023!

Estamos preparando una publicación con todas las historias que nos están llegando del concurso de relatos de @calafou

Literatura para la transformación social

https://calafou.org/web/index.php/blog/Futurotopies%3A_Concurs_de_relats_fant%C3%A0stics_i_de_ci%C3%A8ncia-ficci%C3%B3_de_Calafou

#cifi
#literatura
#booktodon
#futurotopia
#ficcionespeculativa

Ficció especulativa com a eina metodològica per involucrar a l*s joves en el disseny de situacions d'aprenentatge.

Estic preparant un cas d'estudi per implementar, de manera experimental, un mashup metodològic pel codisseny de projectes globalitzats a secundària.

I mentrestant, estic fent una revisió de la literatura... i són moltes les referències que expliquen el potencial transformador de **la construcció de mons no-mimètics coherents**.

Construcció de mons o worldbuilding. Espero poder acabar la revisió bibliogràfica.

De moment comparteixo un article de Leah Zaidi sobre la construcció de mons no-mimètics coherents en la ciència-ficció i la seva relació amb la prospecció (foresight) i el disseny: **Worldbuilding in Science Fiction, Foresight and Design (Zaidi, 2019)**

Hi ha cites d'Ursula K. Leguin i Nora K. Jemisin

https://jfsdigital.org/wp-content/uploads/2019/06/03-Zaidi-Worldbuilding.pdf

#cifi
#ficcióespeculativa
#edupunk
#futurotopies
#recerca

#cifi, #cificat, #ucronia, #anoia, #steampunk, #sindicalisme, #literatura

Continuo dibuixant el context rural d'un imaginari steampunk català ambientat a la Barcelona de l'exposició universal...

...A l'Anoia, els Marçal (o Marsal) buscaven a Vallbona "energia hidràulica i treball barat". L'economia de la zona es veia afectada per la fil·loxera i les fàbriques substituïen els molins paperers de la llera d'un riu que el capitalisme i la revolució industrial començaven a castigar. Naixien les colònies industrials. I a "Cabrera i Vallbona les tupinades foren tan a la descarada que resultaven emesos més vots que no pas electors hi havia"."

https://core.ac.uk/reader/39106690

Aquest article científic de Miquel Gutiérrez Poch, "Entre el cep i el cotó: treball, terra i fàbrica a Vallbona d'Anoia (1800-1936)" fa un retrat socioeconòmic d'aquest context. Posant el focus en com la indústria va transformar la zona, la cultura del treball... i de com va néixer @calafou

Steampunk. Telers, turbines, màquines sorolloses amb dissenys rudimentaris, infàncies perdudes i abusos de poder... i fantasia i ciència-ficció... per imaginar què hagués passat -o què haguessin pogut fer- si haguessin tingut poders màgics per defensar-se...

A poc a poc, continuem fent treball de memòria. I pensava que, en aquest context que és la versió rural i calafita de Les Esferes del Temps (2020), el sindicalisme també ocupa una part important de la trama. En aquest cas de la història. I també pensava, en què hagués passat si Joan Rovira no s'hagués suïcidat amb 25 anys l'1 de març de 1849 desesperat pel fracàs de la primera expedició d'icarians a Estats units? Què hauria passat si aquest metge del maresme, que exercia a Calaf, hagués retornat a l'Anoia explicant les alegries i aprenentatges de l'experiència cabetiana? O encara més, què hagués passat si Joan Rovira hagués conegut -en el seu retorn- a Cèsar Borràs, el vallbonenc que va ser cridat a liderar el naixement sindical a Calafou? I si després d'Icària el socialisme utòpic hagués arribat a Calafou?

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=JMI

Ucronies, falansteris, utopies, cooperativisme, experiments a ultramar i ludites. Retrofuturotopies. He començat a llegit Icària, Icària de Xavier Benguerel (1974).

#cificat, #cifi, #llibres, #booktodon, #futurotopies, #literaverso, #literatura

Recordeu que fins al 21 de març de 2023 podeu participar del concurs de relats fantàstics i de ciència-ficció de @calafou

La proposta és especular sobre els futurs - no només que són possibles- sinó també desitjables...

Us convidem a escriure relats inspirades pel concepte de futurotopia.

A desenvolupar nous imaginaris, noves materialitats possibles, nous ecosistemes híbrids de suport mutu i d'autogestió, noves experiències col·lectives de creació de xarxes i d'altres artefactes i assemblatges per l'autoorganització cooperativa que són possibles i que sorgeixen de repensar les configuracions dels elements tecnopolítics que conformen la matrix.

Us convidem a escriure juntes el futur dels contextos on habitem i duem a terme les nostres lluites.

https://calafou.org/web/index.php/blog/Futurotopies%3A_Concurs_de_relats_fant%C3%A0stics_i_de_ci%C3%A8ncia-ficci%C3%B3_de_Calafou

#cifi, #cificat, #Anoia, #steampunk, #llibres

El 1888 va tenir lloc l'exposició universal de Barcelona, i és en aquest escenari, marcat per la revolució industrial, que Rubèn Montañá situa Les Esferes del Temps (premi Joaquim Ruyra 2020). Una novel·la de ciència-ficció i fantasia històrica - i en teoria juvenil- exquisita. Una història d'aventures steampunk ambientada pels carrers d'una ciutat que es trobava en plena transformació urbanística i social. I on, entre reunions clandestines de sindicats, sessions d'espiritisme i espectacles de fenòmens hi apareixen personatges com Narcís Monturiol que es converteixen en protagonistes.

Tot això passa la primavera de 1888. Dos anys més tard, el 1890, Joan Viver i Dolors Marçal feien construir l'única colònia industrial de l'Anoia, Calafou. El mateix any (1890) que a Barcelona es feia per primera vegada una manifestació per celebrar l'1 de maig. Tupinades, ombres, màgia i lluita de classes. Filatures, ucronies, feudalisme tèxtil i conspiracions.

Tots els ingredients per continuar explorant l'steampunk català...

Paisatge hivernal d'una matí calafita...

#cifi, #cificat, #futurotopies, #natura, #Anoia

I finalment, va arribar.

L'aire glaçat fustigava els blauets, que s'afanyaven a travessar l'afrau a contra vent. El riu, una gran llengua de mercuri clafida d'arramassalls, reflectia la seva panxa ataronjada i projectava els moviments erràtics del seu vol causats per l'assot de la ponentada. Suspesos a l'aire, exhibien la seva fragilitat de color blau elèctric, i entre els esgarips del vent, semblava que es planyien.

A la llera gebrada, capcots i resignats, els cabirols herbejaven entre el que ara eren prats de coure escabellat. Feia temps que els cables abrigaven el sotabosc i despellatats havien florit com un prat rogenc de brots metàl·lics. Ara emblanquinats per la gelada.

Tímidament, els rajos del sol començaven a enlluernar les pastures de filaments ataronjats, i els centellejos desembullaven els bancs espessos de boira matinal que recordaven el vapor del que un dia va ser el motor de la colònia.